LA MEMÒRIA DEL LLOC.

La memòria del lloc, inventari d’històries perdudes

Des del vestigi d’un naufragi

al dic sec del riu Foix,

observes com el pas de les corrents

s’enduu saquets d’encanteris de bruixes casolanes.

El temps és una esfera verda que pendula els intents

tot  suportant inclemències polsoses

que s’escolen per les escletxes com fites no assolides.

Al primer avís de la nit,

quan el vent fa acatament

s’esfullen mil versos de tardor

tot desprenent-se dels arbres.

Estols de fulles seques que s’obren al pas

d’una presència que la casa reclama,

murs de pedra i  gàrgoles

tot mussitant la immortalitat de l’abandó en un racó de parc.

He vist espectres alats i túniques blanques

que passegen silents

i s’hi van deixar a  la casa  la vida plena.

i una Jana que observa llunyana

la melangia dels impossibles.