EL NOM TEU

S’ha posat el nom teu als llavis,

i amb les ales me’ls obria

He inspirat per rebre

la condensació de tanta i tanta

ànsia eterna per mental.

Em fermaves per la cintura...

Abrupta la impotència de saber.me teva en la primera batalla.

Embravida cóm m’he llençat a l’arena!

l’escuma que arrenca el marí fons

un pit tempesta

dos llunes tot fonent-se a les mans teves.

Als teus braços tot el vent imperiós de la fugida
i l'instint del rescat
en les  acaballes.

La força inexplicable del desig
quan no si no es compleix t'agonitza.