LET IT BE

On no hi ets,

és quan més t’enyoro.

A l’escull del silenci

em trenca la frase més ambigua

l’infinit misteri de :

si serem més enllà del crani,

o ens atansarem fins a l’estremiment.

Em provoca fòbia l’instant

I em perdura la condemna de l’etern.

Malgrat tot,

LET IT BE.