LA CULTURA VA A LA FONT. (LA PALMA DE CERVELLÓ)

“La Sandra D. Roig ve de Santa Margarida i els Monjos, és com una cosina que no sabia que tenia. Ella escriu des dels llençols, converteix els llençols en pàgines de versos i fa l’amor amb els sentiments que es belluguen entre la vida i els somnis. Escriu les metàfores amb el gust de la sensibilitat més pura. No hi ha cap imatge que s’escapi a la bellesa del seu tacte.  Jordi Roig.”

El camí que duu a la Font de Santa Rita és un caminet idíl·lic que duu per escolta unes fines llums que van resseguint fins a arribar a la Font. Comentàvem en Carles, l’Emma, la Paqui i jo que ja d’entrada semblava un camí de vers, que era talment l’execució d’un poema, que s’augurava una nit fantàstica que culminava en una Font amb una imatge de santa Rita, al bell mig d’un entorn natural resguardat i protegit com un petit tresor dins la Palma de Cervelló. Les taules de fusta que serveixen habitualment per berenar havien estat decorades amb espelmes, així com les taules i les cadires disposades al davant de l’escenari. En Jordi Roig tècnic de Cultura de l’ajuntament (amic, escriptor i poeta) ens presentava d’una forma cordial i magnífica tot endinsant-se en les nostres respectives obres i en les diferents poètiques. En Jordi Boladeras començava el recital tot agraint, i com si es tractés d’un miracle la Font de santa Rita començava a rajar al ritme del vers elaborat del poeta. Un parèntesi en el temps mentre un silenci sepulcral ens unia en absoluta comunió amb el públic com si de sobte els vents d’estiu s’haguessin confabulat per fer l’acte especial i màgic per a gaudir del nostre record. Vaig imaginar que la projecció del so es percebia des de tots els racons de la muntanya. I després jo mateixa, Carles Figueras, i Sílvia Bel vam anar desfullant poemes, i versos de diferents estils per a un públic extraordinàriament respectuós i entregat. Així que només em queda agrair algunes coses que considero molt importants: la descoberta de la poesia de Jordi Boladeras, el talent que –ja me’l sabia­—d’en Jordi Roig, no només per escriure sinó també per organitzar actes, al departament de cultura de l’Ajuntament de la Palma de Cervelló per fer-nos sentir com a casa i per la iniciativa,  al públic que es va aplegar per sentir la nostra poesia, a Sílvia Bel pel retrobament, a en Carles per suportar-me.