Duc la impostura del bufó.
Des de l’inhòspit
Invisible.
Captiva del pretext
ser-te.
L’al·legòric esguard
Amb el que t’obvio.
S'havien fos les paraules, i jo perduda en tu, sense polsim d'ales.
el constant defallir en l'intent de ser. i afònica, lacònica, i muda.
Sandra, et vui deixar la meva emprenta..tots els teus poemes , publicacions i musiques ,em semblen d ´una gran sensibilitat.
ResponEliminaSalut Sandra.