Et seré naufraga,
tot aferrant-me a tu d’illa.
Ballaré la dansa sibil·lina
que et fa proxeneta
de les meves malvestats.
Seré l’ofrena del sacrifici,
una llengua dolça d’ànsia,
unes sines descobertes
hissades com banderes.
Seràs el triomf
entre tanta, i tanta pèrdua.
hi ha naufragis que són inevitables.
ResponEliminaQuin meravellós naufragi! I quin triomf més excels.
ResponEliminaM'encanten els versos:
"Ballaré la dansa sibil·lina
que et fa proxeneta
de les meves malvestats."