EL LLOP

Degota la lluna en un clar,

I et sento en l’udol del llop.      

El crit de la sang

prominent de les vísceres

provocat per la nafra oberta.

Pròfug enmig l’obscura

I fonda boscúria de solitud,

tot deixant el reguer de zel

que em va apunyalar el pit.

les imatges son per perdonar-te d'una puta vegada.