EL LLOP








Degota la lluna en un clar,
I et sento en l’udol del llop.      
El crit de la sang
prominent de les vísceres
provocat per la nafra oberta.
Pròfug enmig l’obscura
I fonda boscúria de solitud,
tot deixant el reguer de zel
que em va apunyalar el pit.


les imatges son per perdonar-te d'una puta vegada. 

Comentaris

Entrades populars