LABERINT

Music by: Ignacio Núñez & Roger subirana

TEMA: DRÍADES 2013


LABERINT. EX. PER TENS LA PARAULA.

LABERINT

Per bé que intento aferrar-me al cordill per no perdre de vista el cabdell, sempre acabo endinsant-me per inèrcia en la impracticable boscúria on, vulnerable, escolto la de l’altra banda, que s’entesta en no veure’m feliç, i es proclama la màxima dirigent de la meves intencions òrfenes, que responen a l’impuls i que s’aturen en sec en valorar les conseqüències maleïdes, sempre. Miro al cel, tants cops al dia, imagino des d’aquest laberint d’ombres a les que venero i a per les que no  sé mai si hi puc llençar l’àncora,tot preguntant-me si hauria de continuar corrent riu avall o no, ja ho sé que no disposo d’una condició innata per sel.leccionar l’ordre natural de les coses. La meva vida és un diari tan mal cosit, que d’una ventada m’altera l’ordre dels dies. Començo a intuir cada una de les passes que sé que haig de donar, i percebo les que farà la resta, com si ja tot m’ho sabés, ho hagués viscut. Tu en canvi, no has aprés que, en algun moment de tota la línia temporal que ens precedeix, hi havia una història escrita en els nostres ulls,un amor més enllà de les entranyes que ens fa aturar-nos al mig del carrer i sentir que ha arribat l’altre, un amor tan poderós que no s’explica es viu dins teu, amb tota la intensitat de la impossibilitat atiant els dies, i empenyent-nos a desbocar les paraules i el gest. No has entés que això ja no ho viuràs que marxarem d’aquí i no et diré mai, que l’home a qui he estat escrivint tota una vida se m' ha fet real, i he deixat que fugís per respecte. No has aprés que tota aquesta solitud es podia pal·liar tan sols prenent-te la mà, perquè sento que vaig entrar dins teu amb la força del vent que alleugera la cremada d’haver viscut la impotència de no haver assolit el cim.

Aquell que ha perdut la visió de la vida, s'enfonsa. 

Sandra D. Roig.