Clameu al cel, pelegrins
per l’ànima blanca,
estesa d’amor al seu pas.
Llençol blanc, honesta i pura
sigueu pira tot fumejant
i guia
del sender que culmina
en la
devesa nívia que l’espera.
Si us plau, preneu-li la mà.
sigueu seguici secret i silent
per l’últim viatge.
Ànima blanca i estesa, ¿d'on arribes i on aniràs en el teu pelegrinatge?
ResponEliminaella avui va al cel, un cel immens per tot l'amor que ha donat.
ResponEliminaGràcies Olga.
Elegia, sembla que destinada auna persona concreta. la nívia devesa potser nome´s està en els versos. però tants somnis per força han de projectar-la en la nostra vida.
ResponEliminaEstem d'acord Eduard, però només puc demanar això per ella. Que s'ho mereix tant! s'emport una part de mi.
ResponEliminaGràcies pel comentari. :)