L'ARPA ENMUDIDA

En la tempesta, una solitud persistent

I l’absència de l’arpa, que desesmada

Indicava el viarany a seguir.

Podries sentir als timpans

cada batec, i el tro

sacsejant-te d’imprevist

a cada passa infèrtil,

per un infructuós aixopluc.

Somiaves una cabana

una llar, amb estora de llana,

uns braços
on eixugar-se el regalim

de tota la pluja a la pell.

Ja fa temps

que van urbanitzar les cabanes.