FRAGMENTS INCREIBLES

“La Izumi tenia deu anys menys que jo. Ens vam conèixer en una reunió de feina i ens vam enamorar a primera vista. Passa poc, però passa. Després d’aquella reunió ens vam veure dos o tres cops més per parlar d’aquell projecte, jo vaig anar a la seva empresa, i ella va venir a la meva. Sempre ens vam veure poca estona, amb més gent al davant i mai no vam parlar de coses personals. Però quan el projecte es va acabar em vaig quedar aixafat, com si m’haguessin pres alguna cosa vital. Feia temps que no em sentia d’aquella manera, i em sembla que ella es va sentir igual. Al cap d’una setmana va trucar a l’estudi amb alguna excusa, i vam parlar una estona. Jo vaig fer una broma i ella va riure. I llavors li vaig proposar prendre alguna cosa, Vam quedar en un bar petit i vam parlar mentre ens preníem una copa. Pràcticament no recordo res del que vam parlar aquell dia, però sé que vam parlar de moltes coses. Parléssim del que parléssim ens ho passàvem bé i teníem una pila de coses per dir. Jo entenia el que em deia i podia explicar-li amb total claredat idees que em costava expressar davant del altres. Tant ella com jo érem casats i no ens podíem queixar de la vida que dúiem. Tots dos estimàvem i respectàvem les nostres parelles. Ara bé,és molt rar trobar a algú a qui puguis explicar els teus sentiments tal com són. És com un miracle. Suposo que gairebé tothom es passa la vida sense trobar algú així. I diria que la relació que s’estableix entre dues persones que s’entenen d’aquesta manera no té res a veure amb el que normalment s’entén: com amor És més aviat una mena d’empatia total.”

Del gat Menjahomes.

HARUKI MURAKAMI

El salze cec i la dona adormida.

Ed. Empúrie