PÚBLICA PER COVARDIA

Convergència de destins,

hi ha silencis que coarten vides,

fraccions de segon que seguen intents

hi ha somnis in complibles,

una divina injustícia

partícula empesa pel vent.

Hi ha somriures de mel

Mussolina d’ amargues vides

Hi ha paraules avortades

 que comencen a viure dins teu.

Confessions públiques

per covardia.

A quant ascendeix una escala al cel?

Un secret,

mirar-te,

admirar-te i ser espectre de llum.

I admetre

que s’han fos els ploms de la vida.