UN DESIG NO CONCEDIT
A l’empara del desig no concedit
m’arrauliré dedins la balba promesa.
La infantil pretensió
que m’és picot en un pensament de fusta.
Què delimita la obsessió de la voluntat?
A
voltes em retallaria el crani per extreure’l,
I d’altres m’aferro d’instint de
supervivència.
Imatges potents que parlen de la fermesa del desig, i alhora de la seva volatilitat.
ResponEliminasi, de vegades les coses no poden ser per més que les desitgis. GrÀCIES PELS TEUS MAGNIFICS COMENTARIS
ResponEliminaPotser no has fregat bé la làmpada i el geni està dormint...Continua desitjant el desig. Petó!
ResponEliminaGràcies esborrall! la fregaré lluenta, lluenta!
ResponEliminauna abraçada.