L'ILLA DELS INTENTS
L’home més ardit que jo conec romàs esfereït
per una dona,
la dona més valenta que conec romàs atemorida
per un Home.
A l’illa dels intents
cauen allaus d’impotències
t’injecten
la mel els insectes .
xarrupes l’amarg elixir del miratge,
però si atanses l’àpex,
dormiran aurores als peus teus.
El preu
de la dansa en la tempesta
I d’un bany intrèpid de marees,
És vèncer la inclemència tota del camí.
Qui no ha encès mai aquesta brasa
ResponEliminaA ple pulmó, amb mans tremoloses,
Qui no ha somiat la fi del món i el temps
No perviurà en aquest instant etern
Que és el mateix dolor de la fugacitat,
La saviesa llampant de saber-se efímer.
Qui no ha atiat el foc amb seca fúria
No obtindrà aquesta pau de fresca pluja.
Oh Eduard! meu Eduard! m'encanta... no t'havia llegit en poesia, però sabia que ets increiblement bo.
Eliminagràcies per fer el post, gran! immens.
No puc redactar cap poesia ,,sols et puc dir ,,!!!mot maco!!! Sandra.
ResponEliminaPer mi es tant important com un poema!
ResponEliminauna abraçada.