LA TERRA SECA
És l'absència
una esquerda
on asimètrica es traça
la sequedat del pou,
i on el silenci plora agut.
jo voldria reprendre
aquella matèria de núvol
que em fa gràcil en les pupiles teves,
i deixar de ser el pes d'una politja
en caiguda lliure.
on asimètrica es traça
la sequedat del pou,
i on el silenci plora agut.
jo voldria reprendre
aquella matèria de núvol
que em fa gràcil en les pupiles teves,
i deixar de ser el pes d'una politja
en caiguda lliure.
Impressionant el joc de paraules per descriure un estat...
ResponEliminaUn text preciós!!!
Petons
Josep
Moltíssimes gràcies Josep, la poesia és joc, i em fascina jugar amb les paraules.
ResponEliminaLa flama de l’espelma
ResponEliminatentineja en l'espai
deixant sobre la paret
l’ emmotllable ombra
que reflecteix el mirall
on ondades línies
tracen la geometria
de la teva nuesa
dona de foc i llum
politja del teu cos.
Bon dia!
EliminaVaig escriure un llibre per oblidar-me de les ombres retallades nues, de les plorems rebentant al meu os, del cos aobert i l'ànima desfeta.
La meva escomesa ara, es trobar la veritable dins meu, al marge de sensacions.
moltíssimes gràcies per un poema preciós!
Agafar volum i pes. Sí, aquest sól ser un miracle que es dóna sempre per contacte amb els altres. És, de fet, el que ens fa crèixer.
ResponElimina