LA CARONA I EL CRIT

Tant prematur l’abandó que els habitava

van rapar-los al zero de idees com plagues,

va morir d’una expressa inanició

mentre les espelmes fiblaven a les taules,

sotmetien al rebel fins l’extenuació

tenien set anys i allò li digueren escola.

Va veure com se l’emportava la funerària,

I en la massilla  d’un petit cervell

aflora per sempre la cara seva,

Tot clamant a les fosques

El crit de la seva mare. 

(ha trencat el mur, i tot el passat se'ns rebela)