LA NATURA VENÇUDA PEL TEMPS.
Duc la humitat de l’ànima, closa,
i tota la gelor dins meu,
la despulla del pòsit
dansant en ziga-zaga
per un vent d’enyor.
Una veu d’aigua profunda,
tot brollant i canalitzant tots els rius.
Duc un estol de fulla
Ara que la natura es vençuda
pel temps,
pel temps,
i el desig d’ambre de la
Última llum quan es fon.
com sempre la reina de les lletres fabulos.
ResponEliminaNatura immutable en la seva constant mutació.
ResponEliminaL'última llum sempre és la que més atrau la mirada, i a vegades entristeix, però sabem que la tornarem a trobar.
ResponEliminaMolt bona imatge tardoral abans de recloure'ns en nosaltres mateixos.
ResponElimina