TEXT PER GINESTA: 19 ÒCTUBRE

19 de octubre

Exposició Ginesta

LA VIDA SEGUEIX...

LA TERRA SEMPRE GIRA

Se’m ha aturat el temps captiu dins les retines.

Estens la roba i el vent fueteja sentor a sabó

oneges  blanca i danses sobre una devesa d’ambre

talment envoltada d’un palau d’or,

o duus un clavell a l’orella preàmbul de festa i flor.

Erigeixes un mon nou des dels fonaments

amb el treball imbatible dels dies

I alces la veu i emergeix una melodia infinita

o estàs teixint un tapis de cel sobre la terra.

Ets la peça clau d’una cadena de muntatge

que culmina en un Univers complet.

 Pintes sobre un llenç l’estela de colors

que s’obren a l’ombra  de les pupil·les.

Potser t’emprovaràs mil barrets

o jugaràs a ser l’estrella de les botigues.

---Brindes, sí,---

Llàgrimes de la terra i espurneges feliç.

Alces peses o gires com un molí

I et prepares per una cursa olímpica.

Emergeixes d’una mar oberta

perduda en un paratge submarí,

o acluques  els ulls dedins  miratges de paper,

I atorgaràs la vida a unes pàgines

que viuran dins teu, un temps.

Que son aquestes bombolles ?

En elles es reflecteix un admirat esguard infantil.

Som nòmades d’emocions

una dins d’un altra

tot tendint la mà per girar

en el carrousel de la vida,

Perquè la vida segueix  

I la terra --recorda-ho--

sempre gira.

Sandra D. Roig