LA DAMA DE LA CALMA.



Imatge de Lluis Montané i Hevás


Porto als plecs de pell
viscuts somnis,
afermada encara a l’espina
en la carn dels canells.
M’empara l’ obscenitat de l’experiència
i el silenci de l'espera.
S'assequen els pous dels ulls.
M’abandonaré a una estesa de calma

Mentre reviuen en mi
els mil intents assolits.

 
PD.  que no m'abandonin ara les forces.
 

Comentaris

  1. de fet sembla com si la imatge fos a consecuencia del escrit. pero jo sé (com autor de la mateixa) que no ha estat així

    gracies per posarlí paraula

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies Lluis! tens raó sense la imatge no hi hauria vers.
    :) una abraçada.

    ResponElimina
  3. Sandra, en altres casos es a la inversa....
    m'agrada posar imatges a la paraula.
    pero en aquest imarge es la sensacio que dona... que fos com si l'imatge fos pensada per a la poesia, de lo bé que encaixa

    gracies a tu.

    ResponElimina
  4. Ep!
    Quins poemes, Sandra! Evocadors d'imatges, per a que entrin en la memòria poc a poc.
    Sóc filòloga i poeta, i treballo com a profe de llengües en una escola d'adults. Me'n deixaries citar algun per a les classes de Literatura?
    Et convido a fer un tomb pel meu bloc. Sóc de l'Urgell, cantonada amb la Segarra, o sigui, de Lleida.
    Una abraçada i que els mots t'acompanyin.
    cantireta/Montse

    ResponElimina
  5. I tant bonica! ja hi pots comptar!
    em faria moltíssima il.lusió!
    gràcies per quedar-te al papallones!
    una abraçada immensa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars