LA DAMA DE LA CALMA.
Imatge de Lluis Montané i Hevás
Porto als plecs de pell
viscuts somnis,
afermada encara a l’espinaviscuts somnis,
en la carn dels canells.
M’empara l’ obscenitat de l’experiència
i el silenci de l'espera.
S'assequen els pous dels ulls.
M’abandonaré a una estesa de calma
Mentre reviuen en mi
els mil intents assolits. 
de fet sembla com si la imatge fos a consecuencia del escrit. pero jo sé (com autor de la mateixa) que no ha estat així
ResponEliminagracies per posarlí paraula
Moltíssimes gràcies Lluis! tens raó sense la imatge no hi hauria vers.
ResponElimina:) una abraçada.
Sandra, en altres casos es a la inversa....
ResponEliminam'agrada posar imatges a la paraula.
pero en aquest imarge es la sensacio que dona... que fos com si l'imatge fos pensada per a la poesia, de lo bé que encaixa
gracies a tu.
Ep!
ResponEliminaQuins poemes, Sandra! Evocadors d'imatges, per a que entrin en la memòria poc a poc.
Sóc filòloga i poeta, i treballo com a profe de llengües en una escola d'adults. Me'n deixaries citar algun per a les classes de Literatura?
Et convido a fer un tomb pel meu bloc. Sóc de l'Urgell, cantonada amb la Segarra, o sigui, de Lleida.
Una abraçada i que els mots t'acompanyin.
cantireta/Montse
I tant bonica! ja hi pots comptar!
ResponEliminaem faria moltíssima il.lusió!
gràcies per quedar-te al papallones!
una abraçada immensa.