COMIAT
La imatge que podeu observar a la capçalera, és un poema visual de l’Àlex Monfort.
El dia 8 d’octubre farà
quatre anys del papallones. Jo mateixa li vaig demanar un poema que hagués
estat inspirat pel blog i m'ha fet molta il.lusió, aquesta ploma preciosa eixint d’una
gàbia. Canviar el disseny del blog, per deixar-lo vagarejant a la deriva d’aquesta
mar d’informació durant un temps. D’ençà que han aparegut facebooks, on un pot
posar un simplement m’agrada que el blog no te massa sentit, em treu moltes
hores, igual que aquests portals socials de fer el que realment m’agrada que és
escriure. Ja fa temps que li comentava al Toni de Lo Càntich, la meva intenció
de deixar-ho, i em va dir que segurament podria deixar de compartir, però no pas
d’escriure. Te raó, però el que em ve de gust aquest moment és deixar el
papallones adormit durant un temps, no sé ni quant de temps. Últimament em
costa obrir-lo aquí i desfogar-me, així que el deixo tal qual mentre el vaig
buidant de texts i poemes...
Aniré penjant les novetats del llibre a DE BLANC SETÍ, com una qüestió informativa, car tinc molt poca repercussió mediàtica sinó és pels amics i amigues que se que tinc aqui.
Us desitjo molta
sort,
Us abraço.
Sandra, els blogs ens xuclen molta energia i no és pas dolent separar-se'n una mica. Deixa'ns-el penjat per poder-lo anar assaborint i quan t'hi vegis amb cor torna, o inventa't d'una altra manera. Ara, escriure no podràs deixar-ho mai, n'estic segura. Un petó.
ResponEliminaper cert, el poema visual una meravella, felicitats.
ResponEliminaEm sap greu Sandra, però si tu creus que és millor per a tu, endavant...A mi m'atabala més el Facebook, i per això gairebé no hi entro mai.
ResponEliminaPreciosa la imatge...L'ocell s'ha alliberat, però ha deixat un record perquè en quedi constància!
Petons.
Molt bona imatge, les paraules volen i no es poden engabiar.
ResponEliminaSeguiré llegint les papallones al voltant de la llum.
Una abraçada