EL FOC
Sempre que parlo puja el pà. Així que vaig a intentar pensar que s'acomplirà això que diré.
Això no serà un poema, tampoc una sel.lecció acurada de léxic per tal de fer barrinar, ni tan sols és una cabòria.
Aquesta serà una oració que mussitaré aquesta nit.
Que la seda de la nit
apaivagui la ira de la tramuntana
que la lluna planti cara a la flama
que amaini el cobejós avenç
de la cendra,
que l'aire esborri el fum
i permeti una visió clara.
Que la seda de la nit
cobreixi amb el mantell
l'encesa , d'albada.
Això no serà un poema, tampoc una sel.lecció acurada de léxic per tal de fer barrinar, ni tan sols és una cabòria.
Aquesta serà una oració que mussitaré aquesta nit.
Que la seda de la nit
apaivagui la ira de la tramuntana
que la lluna planti cara a la flama
que amaini el cobejós avenç
de la cendra,
que l'aire esborri el fum
i permeti una visió clara.
Que la seda de la nit
cobreixi amb el mantell
l'encesa , d'albada.
tant de bo !
ResponEliminabell desig!
ResponEliminaQue la tramuntana t'escolti, Sandra!
ResponEliminaEsperem que els sincers desitjoes es compleixin, la seda ens hi ajudarà.
ResponEliminaQue així sia. El foc bressol de vida amb la tramontana s'arma d'espases de mort.
ResponEliminades de l'alt empordà a tocar de les flames, moltes gràcies pels teus desigs.
ResponElimina