DELIRI
Ànsies, d'una llum d'estel nova per concloure amb el punt de llum aquest jorn d'un insuportable, allunyament projectat a l'infinit. Sostenint l'esma de saber-te forànea a totes les coses, malgrat l'honestedat de les intencions.
Cóm impediràs "agonitzada" la obertura de la porta que intenta abatre aquest vent?.
No vull veure més miratges cristalitzant-se en l'estany brillant dels ulls, em sembla una indecència de magnituds inabastables.
Sempre ens va bé la llum nova d'un estel, hagi estat un bon dia o no tant...Forània a que Sandra?
ResponEliminaFerma bé les portes amb el forrellat d'un somni i que el miratges no et condicionin...
No deixis que res et tregui la il·lusió d'aquest nadó poètic!!!
Petonets.