CRÒNICA D'UN SOMNI

 Imatge de Susanna Burgos. confident i amiga

Ahir va ser el primer dels grans dies, perquè celebràvem la primera presentació “de blanc setí” a la “meva biblioteca” a Santa Margarida i els Monjos. La presentació anava a càrrec del meu amic i poeta Carles Figueras, qui per cert no em va deixar fer ni una ullada al text que havia escrit, tot dient que era sorpresa. La biblioteca va acollir a les persones que més estimo , tot i que tinc una capacitat immensa per estimar!. la meva família i algunes amigues íntimes s’hi van anar aplegant mentre observava la llum del sostre de la biblioteca que queia pràcticament sobre nostre com divina recordant-me els que no havien pogut venir. En Carles havia preparat un acte entranyable i familiar per tal que fos amè al  públic Només començar ja el vaig interrompre tot dient:-digueu Carles! i ell em mirava mentre jo deia:-Estimat públic ens hauríeu de perdonar, havia de venir un poeta important però li ha sorgit un compromís, es que sempre he volgut dir això- el públic va riure i ja va estar... fora nervis! Va explicar els nostres inicis en l’aventura literària i com ens  vam convertir en esperits afins en això d’escriure, Digué coses de les quals una no n’és massa conscient com ara, que la meva obra és molt extensa i que sent privilegiat de conèixer el meu ventall de registres. Parlà de les paraules que empro, que no son fàcils, un lèxic exquisit per tal que el lector s’aventuri a emprar-les més sovint i que se’ns morin. que l’admirava la meva capacitat de creació que fa de mi una autora tan prolífica. I francament crec que vaig sortir amb cara de pàmfila perquè no sabia on mirar, després vaig explicar perquè m’agrada construir una història complerta i erigir-la des de el principi, viure cada vers mentre el  fas i el refàs i deixes que l’eixamori el temps en un paper. Va comentar que evidentment els versos jo no els he viscut, i jo amb un somriure li vaig dir:- o si!. que en treguin ells les conclusions. per acabar llegint jo mateixa uns poemes on explicava perquè els havia escrit i mentrestant les imatges que els han provocat endins tremint a la gola. II brindar, brindar amb cava fresquet, aquesta crònica d’un somni. A tots i totes els que vau venir ja ho sabeu formeu part de les meves hores millor viscudes.