REMOR DE CABILIA 3

Remember

Dins aquella foscor densa,  Qoujar Al-Kafkir, recordà la primera vegada que havia vist L’Aura, aquell primer cop al mercat, li captà l’atenció la cara rodona i els ulls vius, i mirant-la li vingué al cap la seva germana gran, tenien la mateixa expressió dels ulls, encuriosida per la vida i pel voltant. Aquella mirada serena que no es perdia cap detall, i els cabells rinxolats que li queien per l’esquena. Somrigué pensant en la germana, solia compartir les tasques de casa i jugava molt amb ell, el feia riure constantment, potser era la única que pertanyia a aquell mon infantil i somiador on poques persones hi tenien cabuda. El mati en que l’Alima va canviar, se li havia quedat gravat al pensament, a l’hora de dinar va sentir una conversa secreta entre la mare i L’Alima, i va observar alguns somriures còmplices entre elles que se li escapaven de'un enteniment  de set anys. Després amb el temps, descobrí algunes coses. L’Alima s’havia fet dona, i era la primera vegada que aniria amb les dones als banys. Unes passes ràpides li feren reprendre l'atenció a la situació real, i  posa la mà sobre la boca de  l’Aura, si els descobrien estarien perduts, esperà atent cada rastre de vida que els colpejava el sostre del clot a terra on s’amagaven, i el temps s’esvania sense que ells tinguessin consciència del ritme  al avançava la nit. Les estrelles ja il·luminaven la cabil.lia, i L’Aura no tornava en sí mateixa, per un moment Qoujar va témer-se que aquella situació no acabaria bé.   La va veure tan indefensa que no va fer res mes que seguir-la d’ençà de la seva arribada a Amraoua.