NO ESTEM VENÇUTS
Recorda’t a tu mateix/a que tot
no ha estat envà, que no estàs vençuda, que mentre respires no hi ha res
decidit, que vas fer un pacte amb la vida que no et permet rendir-te i més quan
aplegues amb les mans el futur de la resta. Que la teva cerca es trobar la
fruita d’energia lliure amb que t’ompliràs de bell nou de la il.lusió que t’impulsa
i et fa assolit quotes imprevistes d’èxits compartits. Que no hi ha res acabat,
i que si està ruïnós, pots tornar a reconstruir en direcció a la llum del sol,
que perfeccionaràs les errades. S’esvairà tota la tenebra en el moment que
menys ho esperis i rebrotarà de nou, ha de rebrotar per força l’instint que ens
ha portat fins aquí. Que no estem vençuts, que resistirem mentre tinguem aigua
i oxigen i que la resta és fàcilment prescindible, ens tenim, ja veuràs, dóna’m
la mà i corre! corre! hi ha una història que ens espera.
Doncs, crec que tens raó i miraré de fer-te cas, Sandra! :) una abraçada.
ResponEliminaQuin força, quina energia s'abraona en el pol més positiu de tots... Sandra, endavant!
ResponEliminaEl vitalisme és fàcil viure'l, però no tant escriure'l, però tu ho has fet molt bé. I a més el vitalisme en bona companyia.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, últimament he hagut de fer el pitjor discurs de la meva vida, m'era necessari recordar-me aquestes paraules, després que unes altres provoquessin el plor incontrolat dels més forts.
ResponEliminaUna noticia a companys de feina que m'ha colpit i per la que no sé si podre afrontar ni tan sols un poema.
Us abraço més fort que mai.