DE BLANC OBLIT
La pruna: alta i clara.
L’insomne persistent
deambula
tot vagarejant per la
nit.
A palpentes pel clarobscur,
silent per respecte.
L’ombra d’espia latent
esquitlla per la finestra
s’escola empesa pel vent,
quin polsim claríssim d’enyor
purpurina ja el llençol,
i em fa oníricament
maldestra
que no puc dirigir la son,
a l’àugur,
--quin auguri?--
si fins i tot el pressentiment
és blanc d’oblit.
La nit és enganyosa, mostra colors que té i no té, dolça i aspra alhora, com la pruna. La nit és plena d'ombres vives, interiors i exteriors.
ResponEliminaUna empremta relaxada.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, pels comentaris, no sé si he aconseguit dir realment el que volia, aquest és un poema que haig de refer... perquè no sé si s'entén.
EliminaUna abraçada.
Aquestes nits no et cal anar a les palpentes, la lluna plena impregna arreu la seva llum...
ResponElimina