LA RUTA DE LA SEDA

Sovint penso que la Literatura és com la ruta de la seda, que només uns pocs privilegiats en coneixen el secret , que amaguen furtivament  i que han anat transportant de generació en generació. Un llegat només permès per alguns escollits i escollides pels Déus.

 Deu ser que pocs son els mortals capaços de peregrinar entre el somni sense arribar mai a cap destí establert, partint del zero eternament i sense res més que un llast de profundes decepcions que et solquen el pit, com el forat d’una bala de plom en la que et passes la vida supurant  exhausta, per viaranys impracticables i acèrrims a mantenir la vida que et degota per escrit. Tremint el fred de l’espina i perdent de vista la humanitat que tant adorem i escrivim.Una ruta de la seda eterna.