INTERNATIONAL WOMEN'S DAY

 

Per mi és el dia internacional de la dona i punt. No conec cap dona que no sigui treballadora. No conec cap dona que no ho sigui de treballadora, les dones que jo conec es passen el dia al telèfon, o a la feina i a la nit, son mares, o companyes i tornen a començar un dia després de les nou del vespre, d’altres pateixen malalties incurables i afrontin la vida plenes d’il·lusió, em son absolutament admirables i fascinants. Altres dones que conec es deixen les parpelles escrivint a les fosques o llegint immerses en gruixuts volums de paper que els amaguen el rostre,  sí, hi ha dones que de dia ensenyen i a la nit es confessen i processen la saviesa per infondre un llegat. Les dones que jo conec sustenten amb les mans les il·lusions dels menuts i les dels grans, d’altres fan coses realment importants, tot ho és important des de el somriure d’un fill fins a la conferència en el centre més prestigiós de literatura. Les dones que jo conec totes, una per una son enormement treballadores i cada una un exemple, per el qual estic profundament orgullosa del gènere que m’ha atorgat la natura. A totes les dones que jo conec feliç aplaudiment pels vostres dies. D’altres dones que conec son del tot indefenses davant les tortures, i les imposicions de règims feixistes i absurds.

Us deixo amb un poema que m’ha passat Clidice, que m’ha encantat per la naturalitat amb la que expressa la nostra condició, de etern punt de mira i lluita per assolir una llibertat exempta de prejudici. Clidice mil gràcies!

Avís (Warning)

Quan seré vella, duré un vestit lila
i un barret vermell, que no s'adirà gens, ni em quedarà bé
i gastaré la pensió en conyac i en uns guants d'estiu
i en sandàlies de setí, i ves a saber si en tindré per a l'oli.

Seuré per terra, al carrer, quan estaré cansada
i m'ompliré de mostres en els magatzems, i picaré als timbres
i passaré el meu bastó per les tanques dels parcs
i em pintaré la cara com no ho he fet mai.

Sortiré amb sabatilles quan plogui
i colliré les flors dels jardins dels veïns
i aprendré a escopir.

Pots posar-te vestits virolats i engreixar-te el que vulguis
i endrapar tres lliures de botifarres tor d'una
o viure de pa i quatre olives durant una setmana
i omplir a vessar caixes amb llapis i bolis i coses inútils.

Ara, però, hem de cobrir-nos quan plou
i pagar el lloguer i no dir paraulotes enmig del carrer
i donar un bon exemple als infants.
hem de convidar amics a casa i cal que llegim el diari. 

No hauria de començar ja a practicar una mica?

Així, la gent que em coneix no s'estranyarà, ni se'n farà creus,
quan de sobte em faré vella i per primer cop duré el vestit lila.

Jenny Joseph
Versió catalana: M. Piqueras