VISITAR LLOCS ESTIMATS II

Hi ha llocs que romanen en la memòria absolutament intactes, imbatibles al pas de la vida i a l’erosió del temps. Que en veure’ls sents una calidesa inexplicable que et reconforta, i t’aferres a ella com una branca en un terrible aiguat, amb la tranquil•litat que t’aporta recordar que hi ha coses invariables, i de sobte t’adones que fulgura en  l’enyor com punts brillants submergits a l’aigua i que poc a poc es van fent nítids dins el projector de la teva vida.
Avui he visitat Sarrià, el barri on vaig treballar durant vuit anys més de nou hores al dia i que a còpia d’habitar-lo i endinsar-me em vaig fer una mica meu.
Baixar pel carrer major, aquest cop imaginant a J.V.Foix però amb l’afegit de recordar cada lloc i descobrir-hi les novetats del barri, els canvis d’establiments i aturar-se al mig del carrer tot dient:-ai, aquí estava...? recordes?. La papereria J. Margenat era on comprava el pergamí per a fer els poemes de la BBC, el propietari, es familiar de Martina Escoda i un dia llegint el poema que volia passar a pergamí, em va regalar EL QUADERN EN VERMELL, que evidentment conservo i em recorda la papereria.
La nit a la plaça Major de Sarrià i la lluna al darrere de l’església, i anar baixant fins arribar a la cafeteria on esmorzàvem sempre, i al restaurant Casa Joana, on el temps sembla que s’hi hagi instal•lat a gaudir del caliu de la cuina exquisida i casolana de la família Jornet. He entrat per saludar a la meva amiga Angie per adonar-me que l’amistat veraç és aquella que ni la vida ni el temps pot partir, i començar la conversa just al punt de partida,  i mentre ens explicàvem contemplava les parets amb els records incrustats de les vegades que hi hem anat a sopar o a dinar, i aleshores he preguntat? trobaria alguna imatge del restaurant?, i m’ha dit no ho sé diria que no, -Te tanta història el Casa Joana, Angie- sí, aquí venia a dinar en Mario Vargas Llosa quan teníem al costat Tusquets i Anagrama- que dius?! – sí, i més gent!. Una de les coses que més em fascinava de la botiga on treballava és que mai eres capaç d'imaginar qui podria entrar per la porta i allò feia els dies apassionants.
No us perdeu la ruta literària de JV. Foix, el Casajoana és al costat mateix de la pastisseria al carrer major, entreu-hi i us quedareu atrapats en la seva història. Jo aquesta nit, tinc una caixa de bombons de la pastisseria, el llibre Sol, i de dol, i el projector encès ple de moments i rialles.