POEME
Vessa’t ,
esfulla el somni
i esborralla el pretèrit
fins la perfecció possible,
desprèn el mon meu
transgredir del clos
allà on el sospir es fa visible.
Deixa’m traçar l’oblit,
i esfilagarsar el cabdell de l’impuls
fis el vol ras de l’estel.
Potser no cal traçar l'oblit, sinó seguir el vol ras de l'estel, descabdellant la memòria...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Bon cap de setmana M.Roser! aix, creu-me que estrebo el cabdell amb totes les forces.
ResponEliminauna abraçada.