SOMIANT AMB ALEIXA.

A propòsit de Somiant amb Aleixa.
Edicions Bromera
Autors : Mercè Climent i Francesc Mompó.
XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

No desvetllo cap secret mil•lenari, si dic aquesta nit que la literatura eròtica és una de les grans mancances que te la nostra literatura  i que ens és necessària per assolir la normalitat. Així com avancem en altres gèneres aquest no s’hauria de permetre que s’endarrerís perquè forma part de la nostra llibertat.
Ferran Torrent diu que “els homes carden amb la ment”, aquesta afirmació em serveix per introduir la novel•la que us presento avui, per més abrupta l’afirmació, cervell i cos van plegats alhora de fer-nos sentir.
Si la Literatura ens impulsa a un mon imaginari que es desvetlla mitjançant la lectura, i ens empeny a somiar desperts amb  paraules que ens esclaten expandint-se als ulls.
Somiant amb Aleixa, no es queda pas enrere, ja que ens explica la història d’una noia que ha heretat una capacitat extrasensorial dels seus ancestres, que provoca la reciprocitat del somni d’aquells que l’envolten. Així doncs el que pot sembla un avantatge es polaritza amb un destorb cada cop que la venç la son, les escenes eròtiques es desenvolupen en llocs diversos e imaginaris i amb personatges que ella mai hauria sospitat.
Us deixo amb un fragment i una cançó, per tal que el text acompleixi la missió de fer-vos somiar.

Fragment...
Aleixa li allargava la copa perquè li’n servira. El doll de vi començà a véncer el coll de vidre i eixia per la boca de l’ampolla, primer un tímid ruixim, després a glops generosos fins que sobrepassà una mica la lògica i vessà unes gotes sobre les estovalles. L’agressió del roig sobre el blanc rescatava records recents.
Aleixa s’havia esvarat cos avall i li havia alliberat el membre. El carmí dels llavis competia amb la roent rojor de la cabota. Masculina copa per a la boca de la vestal. Les lletres del bolero s’adeien al desig més íntim dels oficiants. I tots dos volien deixar-ho tot davant la crida de l’altre, davant la crida d’una estima puixant, davant la crida de la passió. Però la mateixa passió feia que una transgressió n’exigira una altra i que les poses anaren succeint-se amb la lentitud d’una pel•lícula en blanc i negre.
Amb una tancada de parpelles, Ausiàs intentava servar el record immediat mentre assaboria el present. La suavitat dels boleros deixava pas a una música encara més relaxada. L’òpera, el techno, el rock, les caixes de ritmes, els efectes de so, l’harmonia més diversa... tot s’havia conjuminat en formes suaus, en calma. La música, les menges, l’esperit del vi... i Aleixa. No sabia ben bé on enfocar el centre de sensibilitat per gaudir-ho tot. I per això no el dirigia a cap lloc. Deixava que li plogueren les sensacions en una sinestèsia deliciosa.
Aleixa, recolzada contra la paret, li havia passat una cama per darrere de l’esquena i amb els ulls tancats anava resseguint totes i cadascuna de les atencions que li dedicava. Notava com un parell de dits competien amb el membre per apartar-li les braguetes cap a un costat. Estava completament banyada i es delia perquè la tela s’enretirara i deixara que la carn s’amerara de carn. En qüestió de segons, sentí com aquell arbre desplegava el velam dintre del seu mar i començava a navegar. Fou una estacada que haguera pretés violenta, però de tan banyada com estava només va sentir que les parets de la figa se li retien al pas fins que el gland arribà a terme. Després s’hi acoblaren goludament i començaren a cobrir-lo de gustós lubrificant. A cada envestida, a cada embranzida, sentia perdre l’ésser per l’entrecuix. La pedra més íntima li tremolava permanentment com si fóra un piuet minúscul que també volguera amollar un doll de semen. La cuixa que serpentejava per la baixa esquena del company tenia un joc permanent d’esvarar-se i enllaçar, de descendir i de pujar. La cama amb què feia terra, a males penes aguantava aquell combat ple de tremolors i de torbes.
Ausiàs s’havia aplicat a escriure-li històries de plaer al mugró de la mamella amb un alfabet de saliva que la llengua s’encarregava de grafiar i unes dents pilletes puntuaven a mossets. Uns renyons poderosos s’encarregaven d’anar fent de motor en aquella cursa on el sexe havia aconseguit apoderar-se de tots els sentits.
Un ambient harmònic surava sobre els comensals mentre Aleixa es portava un bocí d’ànec a la boca. La llengua el guiava pels diversos indrets mentre les papil•les gustatives li extreien el secrets més amagats. Li buscava els ulls, i esguard i llavis, amb imperceptibles moviments, mantenien viva la vetlada.
Aleixa sentí l’explosió dins d’ella. Sentí com un castell de focs d’artifici esclataven a dins del seu ventre i l’omplia de lletada. I ella obrí comportes per deixar que un assut de plaer vessara riu avall fins al delta de Venus. Panteixant, es recolzaren l’un sobre l’altre, i tots dos sobre la paret.
El darrer glop de vi tancà el llibre del primer combat i, sense cap necessitat de dir-se res, s’alçaren i es dirigiren a l’habitació.