L'ÚLTIM DIA DE L'ESPLAI SI FA SOL
Ahir va ser l’últim dia de l’ESPLAI SI FA SOL, que no del moviment però si de l’esplai. L’esplai tanca per manca de nens, però ja fa dies que ens persegueix un sentiment d’abandó per part dels qui podrien haver fet alguna cosa, i ens han deixat.
Ja fa dos anys que el meu fill va començar l’aventura de l’esplai en aquests dos anys els dissabtes s’havien convertit en un dia especial. Els dissabtes a la tarda als Monjos son plens d’hivern per un fill únic de sis anys, i a l’esplai ha fet moltes de les primeres coses.
La primera campada, caminades, la primera sessió de cine sense els pares. Ha aprés a ser solidari i a fer manualitats per a la Marató de tv3, i després anar a vendre-les amb un fred que glaçava a una rambla on n o hi passava ningú.
Ha aprés a fer panellets i el més important a menjar-se’ls, a compartir, a somiar, a jugar.
Ahir vam anar al circ Raluy d’Igualada, per a que els nens recordessin l’últim dia com a memorable, pares, nens i nenes i monitors ens vam meravellar junts de la màgia del circ, i els grans vam tenir temps de pensar que els direm als nostres fills quan dissabte que ve després de dinar pregunti:-mama que no em portes a l’esplai?.
perquè ho sap però ho ajorna com si no fos possible, no els hi ha volgut fer ni un petó perquè no ha entès, i jo tampoc tinc paraules.
A Fàtima, Tanit, Marta, Bernat, Xavi, Gris, Lourdes i Anna, i a tots els que durant més de trenta anys heu fet possible aquest esplai, GRÀCIES NO US OBLIDAREM MAI, i els nostres fills als que li heu fet la vida més plena tampoc.
De fet només cal un albúm de fotografíes com aquest. per explicar-ho.
no puc evitar que em saltin les llàgrimes, sens dubte us trobarem molt a faltar, tant de bo ens poguem retrobar al setembre
ResponEliminaPer nens com el Marcel i mares com la Sandra, seguirem lluitant i consienciarem a tothom que el lleure forma part del desonvulopament de tots els nens i nenes.
ResponEliminaI un cop més, gràcies!
Esperem, que nomès sigui una parada temporal, com fa un tren per que pugim més viatge. M'agradaria que molt mares i pares es donexin de la importància de la eduació en el lleure. Em fa molta llàstima, que tenim monitors i monitores, un espai adecuat, moltes ganes de treballar i que falti el mes important, la canalla. Nosaltres continuaren treballant per que l'esplai torni a ser un espai sociabilitzador i educatiu. Si tens alguna idea o proposta per millorar la comunicació amb les families, estem a la teva disposició.
ResponEliminaFàtima, (bruixeta meva) gràcies a tu per transmetre aquesta il.lusió i empenta que et transpúa quan mires els nens i nenes!.
ResponEliminaFilo cercaré la manera, ni sé com però si se'm acut alguna cosa per ajudar ja saps que pots comptar amb mi!
una abraçada enorme a les dos!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAcabo de trobar aquestes paraules i només puc dir que m'han fet plorar...són molts sentiments contradictoris els que em corren per dins quan penso en l'esplai... pero sabeu que? jo em quedo amb els sentiments bonics, amb lo mes important, amb totes aquelles petites coses que m'omplen quan penso amb els grans moments viscuts a l'esplai i amb mares com vosaltres Sandra!
ResponEliminaGràcies per les teves paraules.
Anna
He vist un munt de visites des del teu blog cap al meu, i he descobert un munt d'enllaços aquí a sota cap al meu blog que no sé qui o com s'han produït. Si us plau, esborra'ls, ja que no tenen a veure amb aquest post i no voldria que semblés que faig spam, i si tens idea de per què passa això i m'ho poguessis dir t'estaria molt agraït. M'ha passat alguna altra vegada amb algun altre blog i no sé per què.
ResponEliminaSalutacions!