L'ÚLTIM DIA DE L'ESPLAI SI FA SOL

Ahir va ser l’últim dia de l’ESPLAI SI FA SOL, que no del moviment però si de l’esplai. L’esplai tanca per manca de nens, però ja fa dies que ens persegueix un sentiment d’abandó per part dels qui podrien haver fet alguna cosa, i ens han deixat.
Ja fa dos anys que el meu fill va començar l’aventura de l’esplai  en aquests dos anys els dissabtes s’havien convertit en un  dia especial. Els dissabtes a la tarda als Monjos son plens d’hivern per un fill únic de sis anys,  i a l’esplai ha fet moltes de les primeres coses.
La primera campada, caminades, la primera sessió de cine sense els pares. Ha aprés a ser solidari i a fer manualitats per a la Marató de tv3, i després anar a vendre-les amb un fred que glaçava a una rambla on n o hi passava ningú.
Ha aprés a fer panellets i el més important a menjar-se’ls, a compartir, a somiar, a jugar.
Ahir vam anar al circ Raluy d’Igualada, per a que els nens recordessin l’últim dia com a memorable, pares, nens i nenes i monitors ens vam meravellar junts de la màgia del circ, i els grans vam tenir temps de pensar que els direm als nostres fills quan dissabte que ve després de dinar pregunti:-mama que no em portes a l’esplai?.
perquè ho sap però ho ajorna com si no fos possible, no els hi ha volgut fer ni un petó perquè no ha entès, i jo tampoc tinc paraules.
A Fàtima, Tanit, Marta, Bernat, Xavi, Gris, Lourdes i Anna, i a tots els que durant més de trenta anys heu fet possible aquest esplai, GRÀCIES NO US OBLIDAREM MAI, i els nostres fills als que li heu fet la vida més plena tampoc.
De fet només cal un albúm de fotografíes com aquest. per explicar-ho.