LLEU PERÒ CONSTANT...

Com un rusc davant la flama
aquest brunzit desesperat
no amaina,
ascendeix com el so
de les antenes oscil•lant,
vibra endins
el neguit de saber-te
 i m’eleva d’una revolada.
Subtil com la carícia.
com l’ofrena, submisa.


Una duna a la voluntat del vent.