LLEU PERÒ CONSTANT...




Com un rusc davant la flama
aquest brunzit desesperat
no amaina,
ascendeix com el so
de les antenes oscil•lant,
vibra endins
el neguit de saber-te
 i m’eleva d’una revolada.
Subtil com la carícia.
com l’ofrena, submisa.


Una duna a la voluntat del vent. 

Comentaris

  1. Ser com una d'una a la voluntat del vent,no...
    Ser com la rosa que neix a contracorrent i li planta cara al vent, sí...
    M. Roser

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars