INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA
Sí, sabem arpejar la terra
apuntalar la pedra
quan ens cau en allau.
Sabem intuir els camins
resseguint la petjada
de les retines incrustades al sòl.
De la molsa al cor,
i del tacte humit
del silenci a les fosques.
En la devastació
conflueix l’instint de supervivència.
Els dos versos finals són tota una sentència!
ResponEliminaMolt bonic
Mateu
Moltes gràcies Mateu, em perseguia aquest sentiment anit.
Eliminauna abraçada.