DEJA VU
les últimes passes com les primeres
i el gir polièdric que et situa a l’origen,
predir l’esvaniment
i somriure el comiat secret
mentre cíclics esmolem els dies
escrivint el somni a palpentes
camines descalça
per les fumeres de l’oblit.
La vida és un constant deja vu.
Coincidències... Preciós, Cèlia!
ResponEliminaGuaita que vaig escriure jo no fa gaire: http://somniturquesa.com/una-mirada-a-lhoritzo-nova-era/un-ja-vist/
Com diu una cançó, "quan creus que ja s'acaba torna a començar...". La qüestió és fer-ho amb renovada força i el desig de descobrir
ResponEliminaGràcies Rafel, no em queden forçes per segons que.
ResponEliminauna abraçada.
A voltes ens tempta el defalliment i les ganes de plegar, però això arribarà encara que ho desitgis amb renovades forces, quan sigui l'hora, voler-ho abans no ajuda, i la lluita ens omple de nou aire els pulmons, cada volta que veiem el somriure d'un infant. Aquest és el nostre ja vist constant, la lluita per les noves generacions que no demanen ser-hi, que no volen el teu consol, però que ens cal fer renàixer a cada moment. És el nostre deure ser-hi, malgrat el cansament vital.
ResponEliminagràcies Ferran, un es paraules bellissimes que m'omplen d'ànims.
ResponElimina