DUAL LA NO-CRÒNICA DES DEL COR.

El que va succeir ahir a la nit, sobre aquest mateix escenari. Crec que aquest cop no ho desvetllaré, en aquesta ocasió no us puc parlar de la sensació d’un espectacle, perquè jo hi era dins l’espectacle, per tant no puc oferir ni parlar-vos amb els mateixos criteris amb els que acostumo a fer les CRÒNIQUES DES DEL COR.

i tanmateix  crec que és la millor opció, mantenir el secret dins meu per assaborir-ne el record uns instants més, o potser es que simplement em fa pànic, dir el que penso quan es tracta de mi.

Em quedo amb molts instants, i amb un llibre de signatures ple d’emocions i sensacions dels assistents.

amb la mà de la pilar, i els petons dels “Lo càntic” en Toni, i l’Esther.

Amb el moment amb el que el meu home, alçà el teló, i el somriure de l’emma. des del cel posant la música.

Per això  us enllaço les valuosíssimes paraules de a l'encesa de la llum, a ella, i a cada un/una moltes gràcies per fer-me feliç!.