Molt bo i amb molta empremta.
Gràcies Jordi, de vegades hi ha "princeps de les marees" als que el passat ofega fins a exhaurir. una abraçada.
Uf, què inquietant. És com si tornessim els fantasmes del passat, a no ser que hàgim ajustat comptes amb el passat i caminem decidits pel present.
No pas els meus, però històries que es queden dins del crani i emergeixen asfixiant-te. gràcies pel coment! una abraçada.
Vols deixar la teva empremta?
Molt bo i amb molta empremta.
ResponEliminaGràcies Jordi, de vegades hi ha "princeps de les marees" als que el passat ofega fins a exhaurir.
ResponEliminauna abraçada.
Uf, què inquietant. És com si tornessim els fantasmes del passat, a no ser que hàgim ajustat comptes amb el passat i caminem decidits pel present.
ResponEliminaNo pas els meus, però històries que es queden dins del crani i emergeixen asfixiant-te.
ResponEliminagràcies pel coment! una abraçada.