LA REMOR DE L'AVENIR
Amagar-se els greuges
en la corba de l’espina
ansiosa del palmell
que arrodoneix els mugrons.
Exhalar el gemec balb,
pretenies una escala al cel
maldestre
no trobes a les palpentes cap esglaó
no trobes a les palpentes cap esglaó
L'ànima a la pell
degota amb mil excuses
en l’esquerda de l’erm.
Tard o d'hora
el vent trenca el silenci
amb la remor d'un avenir.
M'agrada; té força. El vent sempre acaba trencant el silenci.
ResponEliminaSalut i Terra
Un final molt rodó, per tenir-lo a la capçalera i de tan en tan revisitar-lo.
ResponEliminaCoincideixo amb els comentaris anteriors que té un fial molt potent, uns versos que, com l'eco de l'aire que irromp, ens deixa seguir el poema en la imaginació.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, treballo els finals. I em fan molt de be les vostres paraules.
ResponEliminaUna abraçada global.