LA VIDA





Del buit al blanc
del blanc al buit.
Les mans amb fang
escolpìnt la fesomia in existent,

Calm i clam
d'un instant lleu

Invoques...
El sospir invertit,
però tot és bram,
del blanc al buit
del buit al blanc.

Comentaris

  1. M. Roser26 de novembre del 2011, a les 11:24

    Un poema que ens parla de clams i de sospirs amb un joc de paraules que ens evoquen un instant lleu...
    Bon diumenge,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Sandra D.Roig26 de novembre del 2011, a les 12:42

    Moltes gràcies M Roser!
    em va agradar aquest joc de paraules i la seva sonoritat.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars