LA VIDA
Del buit al blanc
del blanc al buit.
Les mans amb fang
escolpìnt la fesomia in existent,
Calm i clam
d'un instant lleu
Invoques...
El sospir invertit,
però tot és bram,
del blanc al buit
del buit al blanc.
ABSÈNCIA
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un poema que ens parla de clams i de sospirs amb un joc de paraules que ens evoquen un instant lleu...
ResponEliminaBon diumenge,
M. Roser
Moltes gràcies M Roser!
ResponEliminaem va agradar aquest joc de paraules i la seva sonoritat.
Una abraçada.