ESQUITXOS DEL TEMPS.

CONVERSES

Març del 2009

-hola-

-avui he pensat molt en tu-

-es normal això, un se sent enfonsat quan està pres del somni d’un altre-

BOIRA DENSA

Ens sospirarien, boira densa.

Si ens desvetllessin l’avalot al batec,

I l’estremiment paralitzant el gest

davant la temença de l’esvanir-se.

-No et moguis-

prem fort els ulls

o el nostre desig

serà el desig dels altres.

Jordi Dorca26 d’octubre del 2011, a les 2:56
El primer vers.
ResponElimina
Respostes
M. Roser26 d’octubre del 2011, a les 10:23
No volem pas que el nostre desig, sigui el dels altres!!!
Uns esquitxos preciosos.
Petons,
M. Roser
ResponElimina
Respostes
Sandra D.Roig26 d’octubre del 2011, a les 12:23
Hola, estimats els dos! a vegades m'ofego i sou un glopet d'are. Moltes gràcies pels comentaris.
l'enveja es molt dolenta M.Roser però existeix, hi ha molta gent que no soporta la felicitat al.liena.
us abraço, ai si aquest amor hagues estat veritat...
ResponElimina
Respostes
Papallona blava. 27 d’octubre del 2011, a les 3:14
Tots hauríem de prémer fort els ulls... mentre escoltem la música amb la que ens has obsequiat i, així, somniar... abraçades.
ResponElimina
Respostes
Sandra D.Roig27 d’octubre del 2011, a les 12:44
Gràcies papallona bonica! ai de petita sempre premia els ulls fort quan volia retenir l'instant del vertígen.
Una abraçada, i gràcies per venir omples amb el polsim de les ales.
ResponElimina
Respostes