DE TU LA LLUM PER A TU LLUM.
Quina obscura historia la nostra,
que ens empeny a conèixer-nos
a gotes d’absències,
quina és la penitencia
que ens sotmet en vida
per alliberar la lletra.
Un crit fendint les hores petites
I la impotència tota
que es vessa d’aquest fonedís
Setembre.
Tanta llum al cel com desprenies.
No tinc paraules per descriure el meu estorament després de saber la notícia de la seva mort, ha estat una mort absurda, sense cap sentit. Sempre ens quedaran els seus versos. Descansa en pau.
ResponElimina