Aquesta inconeguda passió meva
m’empeny a l’esvoranc cega, tota.
Quina la profecia que m’eleva
i quin el reducte on s’amaga latent
l’esperançada avidesa.
Quina estúpida pretensió m’insta
a ser d’encesa matèria.
Unísona aquesta força
que de bell antuvi m’impulsa
és la paraula teva.
"(...) res no pot acovardir el poeta, perquè actua per amor pur". H.D.T.
ResponEliminaEstimat Santi,
ResponEliminasempre saps exactament que dir per colpir-me.
Amor pur quina expressió més bella.
una abraçada.