EL BOLÍGRAF DE TINTA VERDA

Fa aproximadament dos anys, que a la piscina la meva amiga Susanna m’explicà la història del Bolígraf de tinta verda, que és el títol que s’ha escollit per a la versió catalana que a finals de setembre podria estar disponible per al lectors de parla catalana.

M’explicà que l’autor va auto publicar-se la primera edició de la novel·la, i que creia tant en ella que el seu pare i la seva mare duien sempre una copia per tal de facilitar-la a qui la volgués llegir.

D’entrada el títol em va semblar curiós, i per a ser honesta vaig fer broma, però potser a col·lació de la notícia que sortirà en breu en català,  ahir la meva amiga Su em facilità la versió castellana, així la llegeixo i si m’agrada  la cercaré.

A propòsit del Bolígraf de tinta verda

Autor: Eloy Moreno

Ed. Espasa 12 ª edició!!!!

“Aquesta novel·la no ha estat guardonada amb cap conegut premi literari; ni tan sols amb un de desconegut”. Aquesta frase és la que resa a la contraportada del llibre que m’ha impactat per la manera de trencar barreres amb la que l’autor presenta la seva obra.

Escrita en primera persona narra la vida d’un programador informàtic que treballa en una multinacional, així que ja en un inici les associacions en les descripcions dels personatges m’han fet esclatar de riure per les similituds que s’han establert entre la seva multinacional i la meva. La descripció dels personatges amb les dades precises per tal que s’origini en el lector la idea preconcebuda dels companys de feina d’aquest protagonista, que t’imagines escrivint més ràpid que pensant, a voltes com un flux de pensaments que brollen irrompent l’argument entre els pensaments íntims i el mon real, emprant mil mecanismes com si el llibre en si fos un cúmul de divagacions mentre aquest algú espera reunir el coratge per fer el canvi que considera necessari per subsistir,  ja que no troba cap mena d’al·licient en aquelles coses que s’han desvirtuat per la monotonia. Un personatge al que li prens afecte per la bondat dels seus sentiments cap a una esposa que desitja seduir de bell nou i desconeix cóm fer-ho. Dins d’aquesta vida dictada per la rutina inventa una curiosa aventura sobre un bolígraf que intueixo (cristal gel) de color verd, per tal d’infringir-se certa emoció en els dies.

Es per tant una novel.la que engoleixes un diumenge d’estiu i que et fa reflexionar amb un to senzill i honest sobre la societat que ens empeny a abandonar aquells plaers que somiàvem.

NOTA : Aixi que Su, la setmana que ve te la torno i la cercaré!!