DECLARACIO D'INTENCIONS

Escric per resoldre els dubtes en la mesura que el poema es confecciona.

 Amant com sóc dels codis, la poesia m’ajuda a entendre les coses que la irracionalitat no pot explicar. L’acte valent de publicar-ho desgranant la idea i oferint tan sols una part per a que el lector se’n apropiï d’allò que el fa somiar, sí, l’acte d’elevar-se perdut en la paraula -em fascina-. I la vida m’ha donat alguna vegada una satisfacció íntima en veure que l’oïdor es capaç de perdre’s dins d’un poema, això que es una sensació indescriptible és un altre dels motius per els que escric.

Aquest blog presenta un procés evolutiu molt important, potser semblarà que no es gens original descobrir que hi havia al darrere del teló. Ja fa un temps que cerco el que anomenen “l’alteritat” que no és res més que la capacitat que un poeta te de defugir del seu “jo” per acabar e4scrivint sobre altres temes que no l’afecten directament, ho vaig aconseguir com ara, en el recull “7 arts per 7 vides” i em va satisfer canviar l’estil de fons de la meva poesia.

Ara, us confessaré un secret el meu “jo poètic” esta constantment en conflicte amb el meu desig. Perquè tard o d’hora m’hauré d’enfrontar al repte d’una primera obra que no vull que sigui un llibret més d’una historia d’amor.

Tret dels temes fonamentals que escrivim, ja tan escrits i reescrits rellegeixo allò que he fet fins ara, i ho cremaria tot.

He estat d’altra banda llegint molt, sobretot filosofia, m’encanta la filosofia, i Kant ha estat una descoberta fantàstica, just aquí explicaré que al no haver tingut una formació acadèmica dins l’àmbit de les lletres, m’he anat guiant per aquelles coses que crec son imprescindibles per evolucionar.

Potser descobrir que la sensibilitat es passiva, m’ha impulsat a l’enteniment, i que les coses que semblen insuperables acaben sent ínfimes si hi trobes un sentit superior a l’existència.

La meva llei universal és escriure, i per sobre de tot, defensar les nostres poetes dona, i la resta...

Son màximes fàcilment superables.

                Ja sou 197, i em costa dir aquest nombre em veu alta sense arrufar el rictus.

Us abraço.