TOT ÉS ARA I RES. (RUTA LITERÀRIA DE JOAN VINYOLI)

Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món.


Les onades bateguen sota el vent
de cop, les illes s'han tornat morades
sota un ràfec de núvols de tempesta.
Qui beu ginebra en gel,
qui de conyac s'asombra.

D’ençà que vaig llegir la noticia al punt que la idea va començar a prendre forma al meu cap, i quan una idea em reverbera ja pot pedregar que allà que hi vaig, la setmana passada vaig decidir que volia anar a veure la ruta literària de Joan Vinyoli, promocionada per l’ajuntament de Begur aprofitant que l’enclavatge fou el seu emplaçament d’estiueig i com deia ell: “el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital.” Calia inventar-se un recurs definitiu per tal de convèncer a la família d’atansar-nos ‘hi, així que divendres ja havia comprat tot el menester per passar un dia a Begur, amb el recurs evident d’anar a la platja i per la tarda visitar el poble de la mà de’n Joan Vinyoli.

Empesa per la il·lusió de visitar Begur, les paraules del pròleg d’Enric Cassases prenien rellevància i una setmana abans ja estava rellegint la Poesia Completa de L’autor, amb la imaginació encesa de veure els enclavaments des d’on escrivia.

Estesa a la platja i mentre prenia aquestes imatges i llegia els versos d’aquest poema que pertany a FIGURES EN ÉMFASI intitulat Aperitiu a la platja amb acompanyament de trons, i albirant les morades illes medes d’ahir, vaig entrar en trànsit i connectar directament amb la vida del Poeta.

Havent dinat vam anar a Begur poble, a cercar informació a la oficina de turisme, el meu fill no parava de fer preguntes del tipus:-mama, qué és una ruta literària?.

-Com una “Gimkama”- aleshores li va entrar l’emoció de cop, i anava dient:-Ostra! I ens donaran un premi?-I tant!, vaig dirli jo.

-quin mama?

-la descoberta!

-això no és un premi!- si senyor, la descoberta és un premi a la recerca!

-ah! “vale”.

Mentre el meu home es dirigia al castell,  el meu fill i jo recorríem Begur a la cerca dels nombres que determinaven els passatges de la seva vida, ja al primer emplaçament el BAR TOTHORA, el meu fill digué:- i ara que l’hem trobat què hem de fer?-

-La mama llegirà el poema-

-Però que dius mama, que passa gent!-

-si el volen sentir que es parin, a més segur  que no ens entenen de res-

I així vam anar llegint els poemes de tots els passaatges ----Havent d'esperar que no hi hagúessin vianants per a la tranquilitat del meu fill----.

I sort d'ell que avesat a fer aquesta mena de proves va localitzar tots els espais, i de tornada li anava explicant al seu pare, cada un dels llocs, i els poemes mode del que havia entés que havíem llegit. 

No explicaré  cada passa que vàrem fer, perquè val la pensa que passeu un dia DE VIDA I SOMNI  envoltats per la bellesa i la literatura de BEGUR.