POÈTIC VIJAZZ 2011 (CRÒNICA DES DEL COR)

Aquesta nit hem celebrat el II POÈTIC VIJAZZ dins del Caixa Penedès Vijazz 2011, i escolto la meva estimada Melodi Gardot per endinsar-me en l'emoció continguda que em sosté ingràvida malgrat la pluja que ha començat a sorprendre’m mentre m'asseia al balcó a gaudir dels meus pensaments.

Embriaga, absolutament , i no pas de vi, que en aquesta ocasió podria cabre perfectament, vinc encara amb un somriure foll als llavis.

EL POETIC VIJAZZ començava a les vuit del vespre en el marc incomparable de les rambles flanquejats pels estands de caves i cellers que s'hi han combregat oferint el millor d'ells mateixos, sobre un escenari pensat i dissenyat per a un concert de jazz i asseguts compartint una copa de vi blanc, començàvem la ronda de poesies de cada un de nosaltres, mentre amb ulls guspirejant-se observava a tots els amics i amigues que s'hi han aplegat per tal de gaudir de la poesia, i perquè no dir-ho alguns i algunes em fan falta perquè em donen una seguretat i confiança en la lectura.

Asseguda entre L'Antoni Casals que llegia poemes propis intercalant les quartetes D'OMAR KAYHAM traduïdes per Josep Piera, -quartetes que m'han salvat la vida, quan ja havia exhaurit el repertori- i el poeta amic Carles Figueras m'he sentit profundament còmode. Talment com la idea que tenia preconcebuda del recital l'Albert, una estona de poesia entre amics que parlen sobre un tema.

La meva tria per aquesta ocasió era el poemari DINS LA COPA, UN PLENILUNI, poemari especial pel que representa per mi simplement per la col•laboració que vaig tenir amb algú a qui admiro i respecto.

El ritme de les lectures d’en Joan Carles Gonzalez Pujalte amb la força de la veu, i les interpretacions d'un clàssic a l'estat modern d’en Daniel Ruiz Trillo, els haykus de l’Albert Carrasco, tot, amanit amb la espectacular actuació d'un grup de jazz de vuit components que ens feien moure els peus compassant la lletra. I per si era poc, hem gaudit de la qualitat del públic, un públic respectuós i entusiasta que s'ha fos amb la diversitat de la nostra poesia. Era per a mi inimaginable la perspectiva del moment que hem viscut els meus companys i jo, mentre la nit ens apareixia plena de jazz i de màgia.

I ja només em queda agrair a Marta Pérez Sierra i a Pilar per venir, i a Marta per llegir-nos dos poemes que casualment duia, a N'Antoni per passar-me d'esquitllentes el seu llibre de Quartetes, a Carles per fer-me riure enmig del vertigen que em suposava l'alçada des d'on veia el mon, i com no a Albert Carrasco director tècnic del POETIC VIJAZZ 2011, a qui dec des d'ara almenys cinc hores millor viscudes.
I a en Joan Tarrada per creure en la Poesia.

Us abraço.