COMFESSIONS
Es el nexe entre els i les que admiro i estimo, em dona la complaença que necessito per no engegar-ho tot a rodar, perquè satisfà la meva voracitat de món.
La única raó que trobo –en aquest moment- com a poeta per l’evolució i la cerca constant, perquè apaivaga la meva solitud encesa, perquè em sou imprescindibles , perquè amb vosaltres he vist les diverses cares de la lluna, m’he impulsat al vol, i també he caigut abrupta als abismes, he plorat dolls d’emocions, i m’he colpit amb els vostres comentaris.
Perquè la immensa majoria m’heu ajudat a sollar, a modelar, i a fer de les meves paraules poemes, i a entendre que a alguns val la pena llegir-los i tot.
Perquè us heu convertit en un hàbit establert en mi.
Per totes aquestes coses, gràcies de cor, per caure de tant en tant al vostre Papallones -ara, 7 arts per 7 vides-.
No puc prometre que un dia no digui prou, ja sabeu de les meves incerteses, però de moment hi sóc, i vosaltres m’ajudeu a ser.
La vostra Sandra.
Sandra, poeta preciosa, si els teus escrits no fossin com un imant per a les persones àvides de bellesa, no ens sentiríem convocats en aquesta casa teva per gaudir dels teus mots. Així que en tot cas és a tu a qui hem de donar les gràcies per tot el que ens regales.
ResponEliminaAmb una cosa estic d'acord amb tu: és gràcies als lectors que els blocs tenen sentit, que es converteixen en una cosa més gran, i entre tots plegats fem possible que aquest món de les lletres i els poemes sigui una miqueta més ric.
Una forta abraçada, Sandra!
Ai Galionar, llàstima de pantalla que em llencaria als teus braços, a veure si a les vacances fem una tarde bloguera ben aviat, que debem ser a cinc minuts.
ResponEliminaUna altra per tu.
No fa massa em van dir que allà on un està bé sempre hi torna. Mentre hi siguis, hi passarem, perquè fas crèixer, nodreixes i emociones. Digues-li papallones o com vulguis.
ResponEliminaUna abraçada
Sandra, això està fet! Quan vulguis i puguem.
ResponEliminaUna nova abraçada!