no es veuen :(
Gracies a tú, al lliurament de premis, he pugut plorar a l'Anna Mª Molpeceres, no em va ser possible fer-ho avans i em calia. Al meu Facebook hi he penjat una poesia d'ella (fina sole leon) esta penjat a notes, és el poema "no puedo permitirme" no se... en ell era ella, amb la seva melanconia i el seu optimisme.Fina Solé Léon
Moltíssimes gràcies Fina!, ara vaig a mirar-me'l. Jo ja l'havia plorat però esgotaré les llàgrimes. Era necessari aquell record d'ahir. una abraçada.
Un gran record que afortunadament no va ser passat per aigua.
L'emoció del moment, era historia fins que t'he llegit.El plaer de compartir una breu estona amb vosaltres, passa a ser part de la meva historia.Gràcies de tot cor.
Vols deixar la teva empremta?
no es veuen :(
ResponEliminaGracies a tú, al lliurament de premis, he pugut plorar a l'Anna Mª Molpeceres, no em va ser possible fer-ho avans i em calia. Al meu Facebook hi he penjat una poesia d'ella (fina sole leon) esta penjat a notes, és el poema "no puedo permitirme" no se... en ell era ella, amb la seva melanconia i el seu optimisme.
ResponEliminaFina Solé Léon
Moltíssimes gràcies Fina!, ara vaig a mirar-me'l.
ResponEliminaJo ja l'havia plorat però esgotaré les llàgrimes.
Era necessari aquell record d'ahir.
una abraçada.
Un gran record que afortunadament no va ser passat per aigua.
ResponEliminaL'emoció del moment, era historia fins que t'he llegit.El plaer de compartir una breu estona amb vosaltres, passa a ser part de la meva historia.
ResponEliminaGràcies de tot cor.