LA PROVIDÈNCIA I ELS CERTÀMENS.

Avui ha estat un dia important, perquè avui fa exactament un any que va morir L'Anna, i precisament avui ha estat l'entrega dels premis COL.LECTIU DONES DEL VENDRELL, certamen prou vinculat a ella, ja que l'havia guanyat en diverses ocasions i també havia estat membre del jurat. Tant en Carles com jo mateixa hi hem participat, i a més guanyat premis.
En Cristòfor Pons d'Amposta recollia el tercer premi, mentre que aquesta servidora es feia en la segona posició i el meu amic Carles es consolidava com a guanyador de l'edició d'enguany per el treball "INTERIOR MENT" que el molt punyeter no m'havia ensenyat. :)
Per començar diré que aquest es un certamen que cuida als seus participants, perquè ens han donat un obsequi, la dotació i un diploma.
Ja n'hem parlat en moltes ocasions dels certàmens, i per mi no és res mes que l'opinió d'un jurat envers un treball. Però no em penso estar de dir que en el discurs del senyor que presentava l'acte, --suposo que en un intent de pal.liar el sentiment de pèrdua dels participants--, que d'altrabanda no hi eren, almenys tots, se li acudit desitjar-li a en  Carles que la Providència li atorgues més premis més endavant.
El que se'm ha quedat a la gola brunzint era que la Providència és: no agafar un dia determinat un avió per in disposició o per  una altra causa, i que aquella nit l'avió s'estabelli. La providència és salvar-se per una qüestió d'atzar, i en cap cas es el guany d'un premi literari, perquè si fos així estic segura que tindria un currículum força millor. Malauradament no podem mesurar la quantitat d'esforç, cadascú sap el que s'esforça per assolir una fita, però jo si  sé la quantitat de nits que hem passat els dos amb la paciència d Emma i  Jordi, polint poemes, cercant paraules, canviant ordres de frases, en resum treballant els poemes, per tant la Providència es una altra cosa, el primer premi del col.lectiu de dones del Vendrell, i el segon, i el tercer és--- mal li pesi-- fruit de l'esforç.