DESFOGAMENT

"Si has d'explicar una cosa, i la pots comptar amb una carta, una trucada , o un sms, no facis un poema"
Billy Holly.

Fa dies que vaig covant necessitats vitals dins meu, i que s'acaben eixorcant just abans d'atansar els llavis.
Mots "bombolla" que es fonen en el precís instant que havien de ser lliures. Ja passarà penso, som portadors de cicles, però mentrestant no puc parar de reflexionar i de giravoltar sobre un mateix eix, un brunzit d'abelles al cervell, amb frases que vull encabir i que no ho aconsegueixo, frases sentència que haig de preservar un temps més, i deixar les macerar dins els silencis, en remull.
Suposo que em frego per dins el cor, amb sabó de pedra, que m'estic netejant per dins i que tard o d'hora hauré d'eixamorar-me pels ulls.
Serà, que només m'impulsen unes poques coses i que m'atormenten les esperes, que em sento presonera en un mon estrany, la sensació de que no he d'estar aquí en aquest moment, i de que sempre acabaran avortant cada intent.
Una impotència que em saliveja, i em relliga, i la pèrdua de tot verd.
La constant mussolina de les coses, i no veure la límpida claredat del transfons.
I una solitud escollida, a còpia d'un intens sacrifici.
Aquest moment és com l'ultima voluntat de lucidesa que t'han concedit els Déus, just abans, de morir.